Tòpics típics de la maternitat, cert o fals

Quan anuncies que estàs embarassada i seràs mare comença una pluja de frases per totes bandes que es repeteixen en boca de molta gent, si es repeteixen tant seran que són certes? La gent del carrer ha convertit una sèrie de frases en tòpics típics de la maternitat, aquí en van unes quantes que vull analitzar des de la meva experiència i segur que me'n deixaré!

Embaràs:

- Quan hagis passat els tres mesos deixaràs de vomitar, ja veuràs que faràs el canvi (FALS!!, ni 3 ni 4 ni punyetes, fins casi als 5 no vaig parar de vomitar, i se d'embarassades que casi fins el moment de parir)

- Tens la panxa molt baixa, et falta poc (FALS! un dia em veia la panxa baixa, l'altre alta i els dies passaven i la petita va sortir quan va voler a la setmana 41+1)

- Et desitjo que tinguis una hora ben curta (FALS!! Tothom sap que amb una hora no es pareix ni amb dos, ni amb tres, ni amb 24h moltes vegades :D)

- Aprofita ara per dormir que desprès no podras (CEEEEERT, Moooooolt CEEEERT! i no us podeu arribar a imaginar fins quin punt ::))

- El moment del part es màgic, no viuràs res semblant (CERT! La millor experiència de la meva vida)

Lactància:

- Els nens/es mamen cada 3 hores, si ho fan abans es que no tens prou llet o tenen "puteria" (FALS! Molt FALS!, la lactància és a demanda sempre, per fer funcionar la glàndula han de succionar molt, si fa falta estar enganxats cada 10 minuts o inclús no separar-se del pit en hores)

- El pit a partir dels 6 mesos no els alimenta prou (FALS! el pit sempre és el que els alimenta més, la resta d'alimentació és complementària)

- Si et mossega és perquè ja no vol més el pit (FALS! si et mossega és pq juga, proba o pq li fa mal la boqueta)

- Donar pit provoca molta relaxació tant a la mare com al nen/a (CERT! és un moment molt íntim entre mare i fill/a)

- Si dones pit a la nit es desperten més (Generalment CERT! però precisament el fet de donar pit fa que els despertars siguin més curts i tan mare com fill/a tardin menys a tornar-se a dormir)

- Et fa servir de xumet (FALS! el xumet es va inventar en substitució del mugró, si hi ha l'original perquè utilitzar una copia :))

Alimentació complementària;

- A partir dels 4/6 mesos ja poden començar a menjar papilles (FALS! un nen/a no necessita menjar papilles, es pot començar directament amb trossos sempre que hi hagi lactancia/biberòn a demanda, d'aquesta manera aprenen a mastegar i a gestionar trossos  i experimenten amb textures sense ser forçats a menjar, amb papilles aprenen a empassar no a mastegar)

Criança:

- No estimaràs mai ningú com a un fill/a (CERT! s'experimenta l'amor incondicional en estat pur).

- Coneixeràs el cansament com mai l'has conegut (CERT! Mai hauries imagina't com pot arribar a aguantar el cos i a seguir funcionant tot i el no descansar prou)

- Si l'agafes en braços es malacostumarà (inclou portanadons) (FALS! un nen necessita se consolat ràpidament i el contacte dels seus cuidadors)

- Disfruta'ls que creixen molt ràpid (CERT! pim pam i 1 any!!)

- Bebeja molt i s'ho posa tot a la boca, li deuen sortir les dents (FALS! el babeig no sempre és signe de dents, la Ivet va tenir una època de moltes babes i posar-se coses a la boca i no eren dents, simplement era perquè estava experimentant amb la boca que és el seu segon tacte)

-Ja veuràs que quan comenci a menjar més dormirà més (FALS! no hi ha canvi a la vista :D)

- Uy encara dorm amb vosaltres? No us la podreu treure mai de l'habitació (FALS! amb 15 anys no crec que vulgui dormir amb nosaltres :D)


I fins aquí les que recordo, si se m'acut alguna més l'aniré afegint, si algú en vol afegir alguna endavant!

Instint maternal

Existeix l'instint maternal? Existeix el rellotge biològic? Existeix la veueta interior que et diu "has d se mare"?

En el meu cas mai hi ha hagut un punt on tingués unes ganes bojes, sempre he tingut clar que volia ser mare, de ben petita. Jo em visualitzava de gran amb nens al meu voltant, sempre he estat molt mainadera. Això em fa que la maternitat per mi no sigui una càrrega i que m'hagi adaptat bé a tots els canvis que produeix el fet de ser mare.

Ser mare representa un canvi molt important com a persona, et fa sortir el millor i el pitjor de tu, et fa canviar la teva piràmide de prioritats, els teus hàbits diaris, et fa perdre una mica del teu jo i et fa replantejar moltes coses.

Sovint sento comentaris dits per mares o pares que els nens "porten massa feina" i que "fan perdre la vida que tenies". Sí és cert, però en el moment de plantejar-te ser mare o pare us vareu preguntar si de veritat volíeu? O vareu tenir els fills perquè tocava?

Veig realment pares amargats i queixosos quan parlen dels seus fills, que perden l'estona que els tenen per queixar-se de lo malament que es porten, i observant-los veig que la decisió de tenir fills en el seu cas no era per convicció i instint sinó perquè tocava per edat moltes vegades. 

Ser pares no és fàcil, no és tot tant maco com pinten a les pel·lícules, hi ha moments durs de cansament extrem, de nits en vetlla, de no saber què té. I sí, jo tinc una experiència relativament curta encara (casi 10 mesets) i no se com portaré les altres etapes, però el que tinc clar, vaja tenim, és que intentarem anar-nos adaptant nosaltres a cada etapa seva i acompanyar-la amb amor i paciència el millor que puguem.

Per nosaltres ser pares és una aventura fantàstica que es renova cada dia. Tenim ganes bojes d'ensenyar-li mil coses a la petita, de portar-la a voleiar pel mon, d'observar-la com experimenta i descobreix ella sola les coses. Sí, ja no tenim la vida que teniem, no podem sortir a sopar ni anar a concerts, teatre, etc...però és que tampoc se'ns passa pel cap. Ara mateix tot el que fem i volem fer, ho visualitzem amb ella. La única part que ens costa a vegades és el dormir, és una nena poc dormidora i mooolt curiosa. Però amb això també intentem adaptar-nos a ella i anar a dormir més aviat per exemple. No ens costa anar fent canvis al seu ritme i sobre la marxa.

Crec que ser pares és amor, paciència, flexibilitat en els canvis i coherència amb el que sents.

Bons i mals nens/es

Quina mania que té tothom a classificar els nens/es com a bons o dolents en funció dels seus actes.

Quan un nen/a  no vol cotxet, no dorm, no s'està quiet/a.... entre altres...el classifiquen directament com a un nen/a terrible!! Aquest nen/a es molt dolent, no es porta bé, és un bitxo etc..

Però el concepte portar-se bé o no pot ser molt ampli. Segons moltes persones ara mateix la Ivet amb 8 mesos i mig ja podria ser una nena classificada com a terrible:

- No li agrada massa ni el cotxet ni el cotxe, li encanta anar a la Manduca en contacte amb nosaltres.
- No dorm tota la nit del tirón perquè necessita notar la mami a prop fent pit les vegades que necessita, hi ha dies que més hi ha dies que menys.
- Menja amb les mans a trossos perquè li encanta experimentar xafant, apretant i embrutar-se amb el menjar descobrint nous sabors i textures.
- No para quieta. Quan té un objectiu derrapa gatejant a buscar-lo, s'enfila per on pot, remena cables, treu tots els llibres de la llibreria.

Creieu que això és se mala nena? Creieu que amb 8 mesos i mig jo la puc privar de tot això? Com a mare no puc limitar i no atendre les necessitats que em demana la meva nena i marcar-la perquè en un futur sigui "bona nena" segons alguns elements de la societat.

Per mi els nens/es feliços son els que lliurement poden deixar aflorar tota la seva curiositat, els que tenen el consol del seu pares al minut, en definitiva els que els deixen ser NENS i NENES, no els PETITS ADULTS que a vegades es volen crear.

A mi m'encanta tornar a ser nena jugant amb ella! Papis i mamis, fem'ho al revés, tornem a ser nens i nenes! No limitem aquesta etapa tant màgica i plena de nous estímuls!