I així va se els hi va fer un petonet i els hi va donar les gràcies.
Recordo perfectament les primeres gotes de llet que va menjar, s'enfadava amb el mugró perquè no acabava de saber com agafar-lo i ella volia menjar (ja apuntava maneres de tenir les coses clares). Per sort de seguida es va enganxar i va començar aquí la seva lactància.
El camí de la lactància no és fàcil a vegades, parlaré ara de la meva experiència en aquests 3 anys i pico, però conec casos que ho han tingut molt més difícil que jo però amb ajuda van tirar endavant, lo important és tenir la decisió ferma que vols alimentar el teu fill i a partir d'aquí si no funciona buscar ajuda amb un bon professional.
Al principi recordo esta en bucles eterns de teta, hores enganxada, menjar amb ella a la teta, anar al wc amb ella a la teta, treballar al ordinador amb ella a la teta, donar teta al cotxe fent contorsionisme perquè la teta arribes al maxicosi sense deslligar-me, etc... era un annex meu. En aquests moment el que més m'ajudava era que en un grup de mames toootes estàvem igual i entre unes i altres compartíem amb humor el que estàvem vivint.
Les nits durilles, no ho negaré, la Ivet no ha estat fàcil a les nits, em necessitava aprop i succionar la teta la calmava i ens permetia seguir dormint i descansar minimament. Sovint no durava més de 2 hores sense teta, i inclús menys moltes nits, recordo les primeres vacances a Esterri d'Aneu, que una nit es va despertar cada 30 minuts, realment desesperant, se li va ajuntar crisis de 3-4 mesos, canvis ens les fases de son i suposo que canvi de lloc. Realment les nits no van millorar massa fins aprop dels 18 mesos que feia alguna tirada de 4 hores que per mi era un luxe dormir 4 hores seguides!
La lactància a mi sempre m'ha agradat, sentir-la aprop, sentir que l'estava alimentant, per més que no dormia em compensava la satisfacció del que estava fent, tot i així als 18 mesos el fet de donar-li de dia ja veia que no em sentia prou còmode, que moltes vegades me la demanava per avorriment i per tant li vaig explicar i al principi potser va protestar una mica però com que li oferia jocs i altres distraccions ho va entendre de seguida, a partir d'aquell dia la teta només per adormir-se i a la nit.
Cap als 2 anys i poc vaig tenir la mateixa sensació de nit, va arribar el moment que necessitava provar de treure pit de nit per veure si dormia més seguit, també ho vam parlar amb ella i li va costar 3 nits d'algun plor, però a partir d'aquell dia si es desperta demana llet de civada en tassa, que es el canvi que vam oferir-li. I sí, realment desprès va dormir millor, em vaig com esta plantejant inclús perquè no ho havia fet abans, però com tot a la vida, fins que la decisió no es ferma i sentida no és vàlida, i sobretot perquè a ella la veia bé i jo també sentia que feia una cosa que necessitava i m'havia de respectar, que ja dic ara que no va se d'un dia per l'altre, em va costar mesos prendre la decisió ferma, però perquè jo funciono així jijiji.
Així que dels 2 anys i poc fins ara l'únic que feia era per adormir-se, i era el nostre moment "balancí", assentades al balancí donant teta i cantant s'adormia, i a mi m'agradava molt aquest moment. Però últimament ella mateixa ja hi havia dies que no volia la teta, o demanava el papa, o si feia teta no s'adormia amb la teta, així que com sempre havíem fet, ho vam parlar tranquil.lament:
- Ivet què et sembla si deixem de fer teta?
- Perquè mama?
- Perquè les tetes tenen ganes de descansar, t'han donat lleteta molts anys i ara volen deixar de fer-ne, els hi podem donar les gràcies amb un petonet si vols.
- I no hi haurà més lleteta?
- Lleteta de la mama no, però podem fer una tassa de llet abans d'anar a dormir.
- Perquè jo ja sòc gran mama?
- Sí ja ets gran i podem trobar altres maneres d'adormir-nos.
I amb aquesta conversa es va acabar la lactància, conversa sense plors i amb agraïment per la seva lleteta!
Durant la setmana a vegades m'ho ha tornat a repetir "ja no hi haurà més teta mama?", com reafirmant el que havíem parlat, però li contesto el que vam parlar i ho entén.
Tot i així el tema dormir ara ens costa una mica, sobretot la migdiada que no la vol fer hi ha dies, i de nit li costa més relaxar-se, però poc a poc ja anirem trobant la manera.
Amb aquest post no pretenc idealitzar la lactància ni dir que es fàcil deixar-ho només dir que s'han de tenir en compte molts moments, intensos al principi, durillos per no descansar i "no poder fer res", que desprès va evolucionant i es va posant a lloc, que sentiràs a tothom opinar sobre el que fas i perquè, que et sentiràs que perquè està aguantant tan, que et sentiràs malament per no saber com treure i quan, etc....Però només una cosa et servirà, quan sentis realment que és el moment de fer algun canvi el faràs i anirà bé! Quan tu siguis la que prens la DECISIO Ferma anirà bé. I si veus que es el nen o nena també s'ha de respectar i anirà bé! TOT està bé!
