jueves, 6 de noviembre de 2014

L'aventura de menjar

Pos sí, tal com escric al títol ara menjar es tota una aventura i tot just comencem!

Quan s'acostaven els 6 mesos m'anava fent cada vegada més mandra això d'haver de donar alguna cosa més que pit, per la comoditat que representa i pels beneficis que sè que li aporta la LME (Lactància Materna Exclusiva), de fet no tenia clar quan començaria, si als 6-7-8 mesos....però com tot en el mon dels nens, ells et guien, i un bon dia quan tenia 5 mesos i mig asseguda a la nostre falda mentre menjàvem va posar tota la mà al meu plat d'arròs i se'l va posar a la boca, altres vegades ja agafava coses, però queien a terra o simplement ho deixava anar, però aquell dia s'ho va posar a la boca i ho va tastar. Evidentment ho va escopir però alguna cosa nova havia descobert, un sabor? una textura?

A partir d'aquell dia, i no sempre cada dia, ja sabem que això també es així amb els nens, cada vegada que menjavem l'assentàvem a la trona amb nosaltres o a la falda i deixàvem que ella sola guies si volia alguna cosa o no. Hi havia dies que simplement ens mirava i altres que allargava la mà, i si era algu que podia menjar li deixàvem a la taula de la trona i ella mateixa decidia què fer.

Així mica en mica estem introduint alguns aliments, respectant el seu ritme, la seva gana i la seva curiositat. No hem començat amb les típiques papilles de verdures, fruita o cereals, evidentment que ho hem provat, com tots els pares, però quan veus el que gaudeix menjant a trossos se't passen les ganes inútils de fer triturats. Algun pure dels que fem per nosaltres li donem, però a les 4 cullerades s'avorreix, evidentment! jo també m'avorreixo, no hi ha canvi de textura, no ho pot agafar, no ho pots xafar i inclús no ho pots llançar al terra!!

I es que és una aventura menjar per ella ara mateix i també per mi, Redescobreixo textures i potinejo amb ella moltes vegades. No sabeu lo divertit que pot ser menjar una mandarinaaaa, es tot un art, agafar el tros posar-te'l a la boca exprèmer tot el suc i deixar la pell, uoou vaig al.lucinar quan la vaig veure fer-ho per primera vegada (tinc un video que veig que no puc adjuntar aquí, ho posarè al face)

Tot això tè un nom, es diu BLW (Baby Led Weaning), es el nom que se li ha posat a aquest mètode. La veritat és que no m'he llegit massa res sobre el mètode, simplement en se cosetes per xerrades i per persones properes, no en soc experta ni ho vull ser, simplement em deixo portar pel que la meva nena em demana que crec que és el més important.

Quan el nen/a fa 6 mesos els pediatres et donen el paparet amb lo recomanat, amb lo standard. Segons alguns a partir d'aquesta edat la llet materna "ja no alimenta prou", error!!!! La llet materna sempre sempre serà el que l'alimenti més, lo altre és complementari, per això es diu Alimentació Complementaria. Aquest mètode de trossos sol rebre moltes critiques per part de l'entorn més proper i costa d'entendre, on s'és vist una nena de 6 mesos menjant sola?? i a trossos?? s'ofegarà! No s'alimenta prou! quin merder q fa!! Bla bla bla bla....tothom que digui el que vulgui la mare soc jo i jo se el que és millor per ella.

No se com anirem a mesura que passi el temps, no soc vident, només se que ara per ara ella gaudeix molt i això és el mes important per mi. Sinò mireu les fotos i digueu-me si fa gaire cara d'estar patint! :D

Bona nit!


Carbassó



Alvocat i pastanaga ratllada