L'aventura de menjar

Pos sí, tal com escric al títol ara menjar es tota una aventura i tot just comencem!

Quan s'acostaven els 6 mesos m'anava fent cada vegada més mandra això d'haver de donar alguna cosa més que pit, per la comoditat que representa i pels beneficis que sè que li aporta la LME (Lactància Materna Exclusiva), de fet no tenia clar quan començaria, si als 6-7-8 mesos....però com tot en el mon dels nens, ells et guien, i un bon dia quan tenia 5 mesos i mig asseguda a la nostre falda mentre menjàvem va posar tota la mà al meu plat d'arròs i se'l va posar a la boca, altres vegades ja agafava coses, però queien a terra o simplement ho deixava anar, però aquell dia s'ho va posar a la boca i ho va tastar. Evidentment ho va escopir però alguna cosa nova havia descobert, un sabor? una textura?

A partir d'aquell dia, i no sempre cada dia, ja sabem que això també es així amb els nens, cada vegada que menjavem l'assentàvem a la trona amb nosaltres o a la falda i deixàvem que ella sola guies si volia alguna cosa o no. Hi havia dies que simplement ens mirava i altres que allargava la mà, i si era algu que podia menjar li deixàvem a la taula de la trona i ella mateixa decidia què fer.

Així mica en mica estem introduint alguns aliments, respectant el seu ritme, la seva gana i la seva curiositat. No hem començat amb les típiques papilles de verdures, fruita o cereals, evidentment que ho hem provat, com tots els pares, però quan veus el que gaudeix menjant a trossos se't passen les ganes inútils de fer triturats. Algun pure dels que fem per nosaltres li donem, però a les 4 cullerades s'avorreix, evidentment! jo també m'avorreixo, no hi ha canvi de textura, no ho pot agafar, no ho pots xafar i inclús no ho pots llançar al terra!!

I es que és una aventura menjar per ella ara mateix i també per mi, Redescobreixo textures i potinejo amb ella moltes vegades. No sabeu lo divertit que pot ser menjar una mandarinaaaa, es tot un art, agafar el tros posar-te'l a la boca exprèmer tot el suc i deixar la pell, uoou vaig al.lucinar quan la vaig veure fer-ho per primera vegada (tinc un video que veig que no puc adjuntar aquí, ho posarè al face)

Tot això tè un nom, es diu BLW (Baby Led Weaning), es el nom que se li ha posat a aquest mètode. La veritat és que no m'he llegit massa res sobre el mètode, simplement en se cosetes per xerrades i per persones properes, no en soc experta ni ho vull ser, simplement em deixo portar pel que la meva nena em demana que crec que és el més important.

Quan el nen/a fa 6 mesos els pediatres et donen el paparet amb lo recomanat, amb lo standard. Segons alguns a partir d'aquesta edat la llet materna "ja no alimenta prou", error!!!! La llet materna sempre sempre serà el que l'alimenti més, lo altre és complementari, per això es diu Alimentació Complementaria. Aquest mètode de trossos sol rebre moltes critiques per part de l'entorn més proper i costa d'entendre, on s'és vist una nena de 6 mesos menjant sola?? i a trossos?? s'ofegarà! No s'alimenta prou! quin merder q fa!! Bla bla bla bla....tothom que digui el que vulgui la mare soc jo i jo se el que és millor per ella.

No se com anirem a mesura que passi el temps, no soc vident, només se que ara per ara ella gaudeix molt i això és el mes important per mi. Sinò mireu les fotos i digueu-me si fa gaire cara d'estar patint! :D

Bona nit!

Carbassó

Alvocat i pastanaga ratllada

Les Nits

Podria encetar el blog parlant de l'embaràs, el part, els primers dies, etc...però crec que una de les coses que més es comenta quan ets mare és les nits. Un cop has parit, l'embaràs i el part queden en el record i comença l'aventura de conèixer el teu fill/a i atendre les seves necessitats bàsiques.

Una d'aquestes necessitats bàsiques és la son. Els primers dies no dorms pràcticament, perquè tens una pujada bestial d'hormones que et fa estar alerta per protegir el teu fill/a, estàs constantment mirant si respira, si te les mans fredes, els peus, vigilant no xafar-lo si dorms amb ell/a, abrigant i desabrigant, pensant si plora de son o de gana. Però aquí encara potser no es el que et preocupa més perquè es normal que tingui gana i no dormi tant, ha de fer funcionar la glàndula mamaria i necessita succionar molt. Si es llegeix algun llibre de lactància abans del part es descriu perfectament aquesta fase i els pics de creixement corresponents. Estàs cansada perquè no dorms però entens que necessita tot això i que "ja passarà" i arribarà el dia que dormis almenys 3 hores seguides.

En aquest punt recordes la frase que tothom et diu quan estàs embarassada, aprofita per dormir! I sí, és una frase tòpica però real, la llàstima és que per més que dormim no tenim un acumulador de son que puguem utilitzar després, cosa que estaria prou bé. 

Passa un mes, dos mesos, tres mesos, quatre mesos i segueixes amb molts despertars nocturns, agrairies fer cada 3 hores! Però a vegades no arriba ni a dos, ni una! Busques estratègies per descansar millor i almenys aprofitar les poques hores, donar pit estirada i deixar-lo en mode "Self Service" i aprofitar les estones de dia que dorm per dormir tu. Et vas adaptant i el cos miraculosament va tirant i es "conforme" amb aquestes hores interrompudes de son. Hi ha dies que vas mig marejada, amb mal de cap, però tires, t'aixeques mires la preciositat que tens al costat i se't passen tots els mals, et dutxes i tornem-hi.

La gent et pregunta, què tal les nits? I al final acabes per dir una resposta tipus "bé ,bé" perquè sinó comença tooot un seguit de recomanacions i frases típiques que no vols ni sentir, tipus "si li dones bibi t'allargarà més", "comença a donar-li cereals així quedarà més tipa", "posa-la al seu llit perquè amb la teva olor es desperta mes", "no la deixis dormir de dia", "segur que son les dents"entre altres.....però parles amb altres mames i veus que no és un cas aïllat que és el que "toca", de fet hi ha més nens/es que no dormen que no pas que dormin.

Un altre cosa molt típica que esperes perquè la gent t'ho repeteix mil vegades es el gran CANVI!! Quin canvi? Als 3-4-5 mesos veus que no hi ha canvis a la vista i segueixes probant coses, i un dia et funciona i un altre no. Un dia de sobte fa una tirada llarga que va fent durant 4 dies i dius, que bé! Ja ha fet el CANVI, i al cap de 2 dies torna a despertar-se cada hora. Total arribes a la conclusió que val més acceptar que les nits son així, bàsicament una loteria, és el que toca i s'ha d'intentar buscar la part dolça de tot això que per més que a vegades el cansament extrem et sembli ofuscar, segur que li trobem.

Vaig a dir per mi quina es la part dolça de les nits: donar pit en la foscor i el silenci de la nit, sentir només com la teva nena succiona i adormir-te abraçada a ella.

Les nits són dures sí, però aquest mini moment dolç no el tornarem a viure mai més, hi haurà un dia que el reviurem en el record i tindrem nostàlgia d'aquest cansament.

Perquè escric un blog?

Molta gent pensarà, au ja tenim una altre mama que escriu un blog! perquè els agafa aquesta mania a les dones d'escriure quan som mames??

Les altres mames no ho sè, jo puc parlar per mi i dic que al néixer la Ivet vaig crear aquest blog perquè sentia les ganes de compartir tot el moment que estava vivint. Moltes vegades m'expresso molt millor escrivint que parlant i vaig pensar que un blog podria estar bé, és una manera de buidar el cap dels meus pensaments i emocions. Si de pas algú ho llegeix i li pot servir, perfecte!

I també penso que la maternitat tè un punt de soledat i introspecció que només les mames entenem i llegir altres mames ens fa sentir més acompanyades en tot el procés.

Qui sóc?

Ara que vaig a fer una descripció sobre mi me n'adono que el primer que haig de posar és que per damunt de tot el que sóc és Mare, sí, han canviat els inicis de descripcions, abans hagués posat sóc fisio, sóc dona, sóc la Sònia i ara no puc dir res més, sóc mare i això és el més important ara mateix.

Mare d'una nena des del 19 d'Abril del 2014, que m'ha canviat la forma de veure el món i m'està fent créixer com a dona.