Una d'aquestes necessitats bàsiques és la son. Els primers dies no dorms pràcticament, perquè tens una pujada bestial d'hormones que et fa estar alerta per protegir el teu fill/a, estàs constantment mirant si respira, si te les mans fredes, els peus, vigilant no xafar-lo si dorms amb ell/a, abrigant i desabrigant, pensant si plora de son o de gana. Però aquí encara potser no es el que et preocupa més perquè es normal que tingui gana i no dormi tant, ha de fer funcionar la glàndula mamaria i necessita succionar molt. Si es llegeix algun llibre de lactància abans del part es descriu perfectament aquesta fase i els pics de creixement corresponents. Estàs cansada perquè no dorms però entens que necessita tot això i que "ja passarà" i arribarà el dia que dormis almenys 3 hores seguides.
En aquest punt recordes la frase que tothom et diu quan estàs embarassada, aprofita per dormir! I sí, és una frase tòpica però real, la llàstima és que per més que dormim no tenim un acumulador de son que puguem utilitzar després, cosa que estaria prou bé.
En aquest punt recordes la frase que tothom et diu quan estàs embarassada, aprofita per dormir! I sí, és una frase tòpica però real, la llàstima és que per més que dormim no tenim un acumulador de son que puguem utilitzar després, cosa que estaria prou bé.
Passa un mes, dos mesos, tres mesos, quatre mesos i segueixes amb molts despertars nocturns, agrairies fer cada 3 hores! Però a vegades no arriba ni a dos, ni una! Busques estratègies per descansar millor i almenys aprofitar les poques hores, donar pit estirada i deixar-lo en mode "Self Service" i aprofitar les estones de dia que dorm per dormir tu. Et vas adaptant i el cos miraculosament va tirant i es "conforme" amb aquestes hores interrompudes de son. Hi ha dies que vas mig marejada, amb mal de cap, però tires, t'aixeques mires la preciositat que tens al costat i se't passen tots els mals, et dutxes i tornem-hi.
La gent et pregunta, què tal les nits? I al final acabes per dir una resposta tipus "bé ,bé" perquè sinó comença tooot un seguit de recomanacions i frases típiques que no vols ni sentir, tipus "si li dones bibi t'allargarà més", "comença a donar-li cereals així quedarà més tipa", "posa-la al seu llit perquè amb la teva olor es desperta mes", "no la deixis dormir de dia", "segur que son les dents"entre altres.....però parles amb altres mames i veus que no és un cas aïllat que és el que "toca", de fet hi ha més nens/es que no dormen que no pas que dormin.
Un altre cosa molt típica que esperes perquè la gent t'ho repeteix mil vegades es el gran CANVI!! Quin canvi? Als 3-4-5 mesos veus que no hi ha canvis a la vista i segueixes probant coses, i un dia et funciona i un altre no. Un dia de sobte fa una tirada llarga que va fent durant 4 dies i dius, que bé! Ja ha fet el CANVI, i al cap de 2 dies torna a despertar-se cada hora. Total arribes a la conclusió que val més acceptar que les nits son així, bàsicament una loteria, és el que toca i s'ha d'intentar buscar la part dolça de tot això que per més que a vegades el cansament extrem et sembli ofuscar, segur que li trobem.
Vaig a dir per mi quina es la part dolça de les nits: donar pit en la foscor i el silenci de la nit, sentir només com la teva nena succiona i adormir-te abraçada a ella.
Les nits són dures sí, però aquest mini moment dolç no el tornarem a viure mai més, hi haurà un dia que el reviurem en el record i tindrem nostàlgia d'aquest cansament.
Un altre cosa molt típica que esperes perquè la gent t'ho repeteix mil vegades es el gran CANVI!! Quin canvi? Als 3-4-5 mesos veus que no hi ha canvis a la vista i segueixes probant coses, i un dia et funciona i un altre no. Un dia de sobte fa una tirada llarga que va fent durant 4 dies i dius, que bé! Ja ha fet el CANVI, i al cap de 2 dies torna a despertar-se cada hora. Total arribes a la conclusió que val més acceptar que les nits son així, bàsicament una loteria, és el que toca i s'ha d'intentar buscar la part dolça de tot això que per més que a vegades el cansament extrem et sembli ofuscar, segur que li trobem.
Vaig a dir per mi quina es la part dolça de les nits: donar pit en la foscor i el silenci de la nit, sentir només com la teva nena succiona i adormir-te abraçada a ella.
Les nits són dures sí, però aquest mini moment dolç no el tornarem a viure mai més, hi haurà un dia que el reviurem en el record i tindrem nostàlgia d'aquest cansament.
